Conductisme

Video teoric del conductisme

Tema 2: Processos d'aprenentatge

En aquest segon tema, profunditzarem sobre els processos d’aprenentatge. El més destacant és que diferenciarem les concepcions conductistes i els models d’aprenentatge cognitiu. 

Cal assenyalar que els conductistes, estudien l’aspecte psicològic des d’una perspectiva més científica, sense utilitzar explicacions des de la lògica, sociologia, entre altres. Els autors més rellevants varen ser John Watson, Skinner, Paulov, etc. En canvi, dins els models cognitius destaquen, Piaget, Vygotski, Ausubel i Bruner. Ells expliquen com tots els ciutadans tenen un potencial, cada un d’ells ha de ser el protagonista del seu propi aprenentatge i el docent, tan sols ha d’adaptar les estratègies cap ells. 

 M’ha sorprès molt, com els conductismes manipulaven la conducta fins que ells aconseguien les seves fites. No tenien en compte, les potencialitats dels alumnes ni els seus interessos. Tan sols era important el reforçament que donaven amb uns estímuls fins aconseguir el seu objectiu. 

 Des del meu punt de vista, és molt important tenir en compte les teories cognitives. Ja que els autors ja deien al seu temps com l’entorn poc facilitar o complicar l’aprenentatge dels alumnes. Avui en dia, la majoria dels docents, han estudiat les teories, però a l’hora de posar-les en pràctica, no han tingut els resultats esperats. Així que, si no les apliquem com ells deien, no podem dir que la nostra practica pedagògica és cognitivisme. 

Cal dir, que actualment, l’autor que més rellevància té és Piaget. Gràcies a ell, molts de centres educatius, han canviat la seva metodologia. Aquestos apliquen la teoria de “l’epistemologia genètica”, ja que explica com un concepte, si no està ben assimilat i acomodat, no tindrà un bon resultat a llarg termini. Hem de tenir en compte, que molts de centres inculquen als alumnes l’aprenentatge memorístic i no un constructivisme. Així que els seus aprenentatge no tindran una duració a llarg termini, sinó que el seguida, oblidaran els continguts memoritzats. 

 Així que podem destacar, que tots tenim un potencial a desenvolupar i depenen com ens estimulen el nostre entorn podem tenir uns resultats o uns altres.

 

Pensant en els altres

El passat divendres dia 23 de novembre vam tenir el segon seminari. Per a mi, va ser una classe molt interessant degut a que varem veure un documental on explica que l'objectiu metodologic del professor és ser feliç.

El Circo de las Mariposas

Una pel·lícula amb molts de sentiments.

Introducció

Avui hem tingut el primer seminari de l'assignatura d'Inclusiva. On hem pogut coneixer al professor i alguns aspectes importants sobre la matèria.

Psicologia de l'educació

Tema 1: Les pràctiques educatives com a contextos de desenvolupament.

En aquest primer tema estudiarem el procés de desenvolupament cognitiu i educatiu, des d’una perspectiva més psicologia.

Tractarem de comprendre que els processos maduratius condicionen a la capacitat per aprendre i que a la vegada els aprenentatges són una font rica de coneixements que afavoreixen el nostre desenvolupament.

Primer definirem què és la psicologia de l’educació: és una rama que es dedica a l’estudi de l’aprenentatge i ensenyament dins els centres educatius. Estudia els anàlisis de les formes d’aprendre i ensenyar, l’efectivitat de les intervencions educatives amb l’objectiu de millorar el procés de instrucció del docent cap als alumnes. Estudia també com els alumnes aprenen i es desenvolupin dins de la societat. Hi ha que destacar que hi ha moltes definicions i visions d’aquest concepte per part dels professionals.

Els temes que més prioritzen de la psicologia de l’educació són els processos de canvi comportamental com son el desenvolupament el nen, el seu nivell de competència i aptitud, nivell de disposició afectiva i emocional; i els factors que condicionen els processos de canvi comportamental com son les teories conductistes de Piaget o Ausubel entre altres.

També he après que el concepte ha anat evolucionant al llarg de la historia, des de la visió de William James, Alfred Binet, fins a John Dewey, entre altres. Cal destacar que els autors principals són el descobriment de Piaget i de Vigotsky. Les teories que més destaquen són les següents:

• Conductisme. L’autor d’aquesta orientació es Watson, va ser el primer en parlar d’un estímul resposta, ja que deia que la ment humana era un “tabula rasa”. Ell tenia el control de la situació i el resultat era objectiu, observables i quantificables.
• Teoria cognitiva: es una contraposició amb el conductisme. Es tracta d’analitzar els processos que entren en el coneixement, com aprenem, com usem la memòria, etc. El que més m’agrada d’aquesta orientació es que els aprenentatges han de ser afectius i tenen en compte les diferencies individuals dels nens, i també que els nens són els protagonistes dels seus aprenentatges.
• Psicosocial:
• Ecologia: l’autor que destaca es Brofenbrenner. Ell explica com l’entorn del nen afecta al seu desenvolupament i la seva evolució, basant-se en la teoria de l’evolució de Darwin.