Introducció

Avui hem tingut el primer seminari de l'assignatura d'Inclusiva. On hem pogut coneixer al professor i alguns aspectes importants sobre la matèria.

Psicologia de l'educació

Tema 1: Les pràctiques educatives com a contextos de desenvolupament.

En aquest primer tema estudiarem el procés de desenvolupament cognitiu i educatiu, des d’una perspectiva més psicologia.

Tractarem de comprendre que els processos maduratius condicionen a la capacitat per aprendre i que a la vegada els aprenentatges són una font rica de coneixements que afavoreixen el nostre desenvolupament.

Primer definirem què és la psicologia de l’educació: és una rama que es dedica a l’estudi de l’aprenentatge i ensenyament dins els centres educatius. Estudia els anàlisis de les formes d’aprendre i ensenyar, l’efectivitat de les intervencions educatives amb l’objectiu de millorar el procés de instrucció del docent cap als alumnes. Estudia també com els alumnes aprenen i es desenvolupin dins de la societat. Hi ha que destacar que hi ha moltes definicions i visions d’aquest concepte per part dels professionals.

Els temes que més prioritzen de la psicologia de l’educació són els processos de canvi comportamental com son el desenvolupament el nen, el seu nivell de competència i aptitud, nivell de disposició afectiva i emocional; i els factors que condicionen els processos de canvi comportamental com son les teories conductistes de Piaget o Ausubel entre altres.

També he après que el concepte ha anat evolucionant al llarg de la historia, des de la visió de William James, Alfred Binet, fins a John Dewey, entre altres. Cal destacar que els autors principals són el descobriment de Piaget i de Vigotsky. Les teories que més destaquen són les següents:

• Conductisme. L’autor d’aquesta orientació es Watson, va ser el primer en parlar d’un estímul resposta, ja que deia que la ment humana era un “tabula rasa”. Ell tenia el control de la situació i el resultat era objectiu, observables i quantificables.
• Teoria cognitiva: es una contraposició amb el conductisme. Es tracta d’analitzar els processos que entren en el coneixement, com aprenem, com usem la memòria, etc. El que més m’agrada d’aquesta orientació es que els aprenentatges han de ser afectius i tenen en compte les diferencies individuals dels nens, i també que els nens són els protagonistes dels seus aprenentatges.
• Psicosocial:
• Ecologia: l’autor que destaca es Brofenbrenner. Ell explica com l’entorn del nen afecta al seu desenvolupament i la seva evolució, basant-se en la teoria de l’evolució de Darwin.