El cazo de Lorenzo

Un conte amb molts de sentiments i on es reflexa el significat de la paraula respecte.

Por quatro esquinitas de nada

Mai un simple quadrat i uns cercles han donat tanta informació. Així que ara ens toca reflexionar si nosaltres actuam correctament....

Tema 3: factors psicologics implicats en l'aprenentatge: factors intrapersonals del procés d'ensenyament-aprenentatge

Factors psicològics implicats en l'aprenentatge: factors intrapersonals del proces d'ensenyament - aprenentatge. 

Avui en dia, es molt important els processos cognitius i afectius dels alumnes. Ja que si un docent no té en compte aspectes com l'atenció, memòria, personalitat, motivació,... no tendrà assegurat que la seva teoria sigui efectiva a llarg termini.

En relació als processos cognitius, podem dir que si un nen, no es sent motivat per aprendre una nova lliçó, el grau d'atenció per seleccionar la informació serà menor. Hi ha que tenir present que actualment, l'atenció està molt relacionada amb els factors fisiològics, el nivell de desenvolupament, les motivacions i interessos de cada nen. 

En quant a la memòria, moltes vegades, per motius de falta de temps, els continguts s'aprenen de manera memorística i a llarg termini no es veuen els resultats, ja que els nens s'obliden de les coses si no ho assimilen correctament. Aixi que, tot el proces es du a terme tan a nivell cognitiu i després a la memòria de llarg termini. Si la informació està guardada a curt termini es que no esta ben assimilada i en un futur no ens servira, ja que estarà oblidada. 

Però clar, sempre que reben una informació nova, alhora d'analitzar-la, si ho relacionen amb continguts anteriors podem ampliar la informació anterior o bé, deixar-la per a posteriorment, ampliar-la. 

D'altre banda, hi ha d'intel·ligència que és un proces dinàmic que va modificant-se al llarg de la vida. Tothom té totes les intel·ligència, però n'hi ha que estan més o menys desenvolupades. 

 En canvi, en relació als processos afectius té relació la personalitat de cada nen i la seva motivació. La personalitat s'ha de treballar a partir de les emocions, cosa que avui en dia, es una assignatura pendent per a molts docents.

Hi ha moltes classificacions per definir la personalitat com: les dependències independència de camp, les holistes vs serialistes, etc.

En quant a la motivació, per a mi, és la part més important, ja que sense ella no podem avançar cap a un futur millor. Degut a la motivació, el resultat sirà un o un altre, degut a que si un nen no presta atenció la tasca serà més complicada. 

Els autors Printich i de Groot, expliquen que la motivació té uns components de valor (es fixen unes fites per a poder donar-li un valor a allò que aprenen), component d'expectatives ( inclouen les creences, les capacitats o habilitats per dur a terme l'acció), i el components afectius ( té a veure amb les relacions emocionals cap a les accions).

Per altra banda, Elliot i Dewck, ens diuen els mateix, que la motivació no és estàtica sinó dinàmica i s'incrementa mitjançant l'esforç. Ells classifiquen intel·ligència en dos parts: fites d'aprenentatge i fites d'execució.

Per a finalitzar, cal dir que si un professional no fa la seva tasca correctament, pot influir en com els nens aprenen els continguts. Si presten atenció, si els veim motivats, si mostren interes,.... son alguns factors que hem de tindre en compte per a que els alumnes no arribin a patir un fracas escolar. Hi ha que pensar que degut a la motivació que reben, ells tendran un interes o un altre. Aixi que nomes hi ha que recordar que tot està en les nostres mans.

 

Atenció al docent

 Un nen que vol explicar a diferència entre TDAH i la motivació escolar.

Processos cognitius

 Un breu resum dels processos cognitius

Conductisme

Video teoric del conductisme

Tema 2: Processos d'aprenentatge

En aquest segon tema, profunditzarem sobre els processos d’aprenentatge. El més destacant és que diferenciarem les concepcions conductistes i els models d’aprenentatge cognitiu. 

Cal assenyalar que els conductistes, estudien l’aspecte psicològic des d’una perspectiva més científica, sense utilitzar explicacions des de la lògica, sociologia, entre altres. Els autors més rellevants varen ser John Watson, Skinner, Paulov, etc. En canvi, dins els models cognitius destaquen, Piaget, Vygotski, Ausubel i Bruner. Ells expliquen com tots els ciutadans tenen un potencial, cada un d’ells ha de ser el protagonista del seu propi aprenentatge i el docent, tan sols ha d’adaptar les estratègies cap ells. 

 M’ha sorprès molt, com els conductismes manipulaven la conducta fins que ells aconseguien les seves fites. No tenien en compte, les potencialitats dels alumnes ni els seus interessos. Tan sols era important el reforçament que donaven amb uns estímuls fins aconseguir el seu objectiu. 

 Des del meu punt de vista, és molt important tenir en compte les teories cognitives. Ja que els autors ja deien al seu temps com l’entorn poc facilitar o complicar l’aprenentatge dels alumnes. Avui en dia, la majoria dels docents, han estudiat les teories, però a l’hora de posar-les en pràctica, no han tingut els resultats esperats. Així que, si no les apliquem com ells deien, no podem dir que la nostra practica pedagògica és cognitivisme. 

Cal dir, que actualment, l’autor que més rellevància té és Piaget. Gràcies a ell, molts de centres educatius, han canviat la seva metodologia. Aquestos apliquen la teoria de “l’epistemologia genètica”, ja que explica com un concepte, si no està ben assimilat i acomodat, no tindrà un bon resultat a llarg termini. Hem de tenir en compte, que molts de centres inculquen als alumnes l’aprenentatge memorístic i no un constructivisme. Així que els seus aprenentatge no tindran una duració a llarg termini, sinó que el seguida, oblidaran els continguts memoritzats. 

 Així que podem destacar, que tots tenim un potencial a desenvolupar i depenen com ens estimulen el nostre entorn podem tenir uns resultats o uns altres.