Antonio, un exemple d'Educació Inclusiva

Un bon exemple d'una societat que accepta a tots els ciutadans per igual. Un centre educatiu que demostra com ells treballen l'educació inclusiva.

Un retrato ecuestre, uno de los mejores

El día 4 de octubre hemos asistido otra vez a clase de Plástica.Teníamos curiosidad en como íbamos a utilizar el material que nos encargo, ceras y un bloc de dibujo.

La verdad es que al entrar a clase, la primera práctica que ha entregado la profesora era una lámina de un caballero con su caballo. La actividad consistía en dibujar otra vez, con la misma técnica que la anterior, es decir, poniendo la lámina al revés y empezar por la parte inferior. La primera sensación que tuve es que era muy complicada, pero empecé el dibujo pensando que dibujaba líneas sencillas.

Cabe destacar que me pareció más sencillo que la primera lámina, no se si se debe a que había muchas sombras y parecía fácil, o que simplemente como era la figura de una caballo me sentí muy cómoda y relajada, ya que el caballo es mi animal preferido.

Empezando a dibujar los cascos del caballo, por un instante, pensé que estaba dibujando a mi caballo. La verdad es que no tarde mucho en terminar la actividad.

Como conclusión, puedo decir que es una de las láminas que más me ha gustado.

Resum de la'ssignatura

Sembla una utopia, però avui hem realitzat l'ultim seminari de l'assignatura d'Educació Inclusiva. Pareix aquell dia que varem rebre la primera classe a traves de videoconferència i avui ja hem finalitzat tot el temari.


Doncs, només cal dir que ha set una assignatura molt interessant i m'ha fet canviar la manera de veure el món. A continuació, exposaré un video que intenti englobar molts dels meus sentiments cap a l'assignatura.





 Espero que us agradi

TEMA 4: FACTORS INTERPERSONALS DEL PROCES D’ENSENYAMENT – APRENENTATGE.

Crec que no fa falta explicar la importància que tenen la interacció entre mestre i alumne, ja que arran d’aquest aspecte tot es desenvolupa.

També és molt important les expectatives del professorat i el context on es troba el centre, ja que unes estratègies no funcionen correctament a un altre lloc. Hi ha estudis que classifiquen tres expectatives per part dels docents com:

•  El mestres desenvolupen expectatives sobre el rendiment del nen, basant-se amb la informació obtinguda anteriorment. En aquest apartat, també hi ha els estereotips com la vestidura, la família, etc.
• Depenen de es expectatives altes del alumnes, ells actuen d’una manera o una altre. Els poden ajudar i els recolzen quan hi ha dubtes, i en canvi, en aquells alumnes amb expectatives baixes es confirmen les sospites.
• Els alumnes participaran depenen de com són les expectatives per part dels docents.

Un autor que el podem relacionar amb aquestes característiques es Brofenbrenner, ja que ell explica com estan interconnectats el àmbits i depenen de la connexió, poden afavorir o no al desenvolupament integral del nen.

La personalitat del docent es molt important  per dur a terme aquesta tasca, però sempre s’ha de tenir un equilibri emocional, ja que els alumnes necessiten suport i seguretat. Ja que es diu que el mestre ha de tenir una preparació de treball aspectes del contingut tenint en compte l’aspecte emocional. Cal destacar que el rol del docent ha anat canviant al llarg  de la historia, de ser més autoritari a ser un guia de l’aprenentatge dels nens.

Segons Lewin i Lippit, els docent pot ser autoritari, democràtic o laissez-faire, etc. En canvi, Flanders, diu que el docent afavoreix l’iniciativa dels alumnes, la participació i els resultats obtinguts són millors. Per altre banda, Bennet explica que hi ha 12 tipus d’estils dels docents  passant dels més progressistes, lliberals, pels tradicionals i acabant amb els formals. També, els estudis de Rsenshine i Stevens expliquen que els docent dona unes instruccions per afavorir als alumnes l’èxit, ells diferencien 6 tipus d’instrucció.

Així que podem dir com a conclusió, que els alumnes i docents tenen una relació o una altre, degut al seu entorn, tal com explicava Brofenbrenner. Ja que si tots estan ben relacionats, els seu potencial és major. 

Pla d'Acollida d'un centre escolar

Aquest document s’elabora amb l’ intenció de ser una gran ajuda en la revisió del Pla d’Acollida que tot els centres escolars tenen elaborat.

No es tracta d’eliminar el que ja es té, sinó que es completi, s’afegeixi o es substitueixi el document elaborat. Per tot això, s’han de plantejar en el document una varietat de punts d’anàlisis incloent propostes o possibles idees que es duran a terme al centre. Totes aquestes propostes han d’estar relacionades amb la realitat, han de ser útils per al  centre. Tracta de que l’Equip Docent analitzi la seva realitat i vegin si les propostes es podran dur a terme al seu centre.

El document parteix d’una idea prèvia: l’ acollida es per a tots els alumnes, famílies i professorat que arriba al centre per primera vegada.

Hi ha molts de centres, que al document del Pla d’Acollida afegeixen un apartat “per alumnes immigrants”. Degut que es aquest tipus d’alumnat necessita una acollida més individualitzada, ja que la comunitat educativa ha de ser rebuda i acollida adequadament. Per aquest motiu, el document està dividit en diferents apartats.

A més, es pot dur a terme duran tota l’etapa educativa des d’Infantil, Primària, d’ESO; de centres més petits o molt grans, de centres rurals o de ciutat...

Per a poder realitzar el document, com he esmentat abans, es pot dividir en varies parts com: sensibilització de la comunitat educativa a una educació intercultural, acollida de la família i l’alumne, avaluació inicial, continguts del currículum oficial, organització i funcionament, metodologia, autoavaluació, etc. Tot això amb uns objectius prefixats i unes adaptacions individualitzades de cada un dels alumnes.

Així que com a resum podem destacar que el Pla d’Acollida ha de:

-      Preveure recursos humans i materials necessaris per a una bona acollida.

-      Revisar els documents de gestió: pla d’atenció a la diversitat i projecte lingüístic per tal d’adequar-lo a la realitat del centre.

-      Garantir una comunicació eficient amb la família proporcionant-los la informació adequada sobre el funcionament del centre, el tractament i ús de les llengües.

-      Designar un coordinador d’acollida i interculturalitat entre els professionals amb destinació definitiva al centre, a fi de garantir la continuïtat pedagògica.

-      Garantir el traspàs d’informació al tutor i a l’equip educatiu.

-      Facilitar el procés d’integració de l’alumnat nouvingut en el seu grup de referència i al grup d’aula d’acollida per tal de garantir espais comuns de socialització des del primer moment.

A continuació, posaré un enllaç de les instruccions i orientacions que realizta el govern balear:  Pla d'acollida de centres privats  i Pla d'Acollida de centres públics.

Espero que us agradi.

Resum del llibre Quiet

A continuació, exposaré la reflexió del llibre de lectura. Espero que us agradi!!!!

El cazo de Lorenzo

Un conte amb molts de sentiments i on es reflexa el significat de la paraula respecte.

Por quatro esquinitas de nada

Mai un simple quadrat i uns cercles han donat tanta informació. Així que ara ens toca reflexionar si nosaltres actuam correctament....

Tema 3: factors psicologics implicats en l'aprenentatge: factors intrapersonals del procés d'ensenyament-aprenentatge

Factors psicològics implicats en l'aprenentatge: factors intrapersonals del proces d'ensenyament - aprenentatge. 

Avui en dia, es molt important els processos cognitius i afectius dels alumnes. Ja que si un docent no té en compte aspectes com l'atenció, memòria, personalitat, motivació,... no tendrà assegurat que la seva teoria sigui efectiva a llarg termini.

En relació als processos cognitius, podem dir que si un nen, no es sent motivat per aprendre una nova lliçó, el grau d'atenció per seleccionar la informació serà menor. Hi ha que tenir present que actualment, l'atenció està molt relacionada amb els factors fisiològics, el nivell de desenvolupament, les motivacions i interessos de cada nen. 

En quant a la memòria, moltes vegades, per motius de falta de temps, els continguts s'aprenen de manera memorística i a llarg termini no es veuen els resultats, ja que els nens s'obliden de les coses si no ho assimilen correctament. Aixi que, tot el proces es du a terme tan a nivell cognitiu i després a la memòria de llarg termini. Si la informació està guardada a curt termini es que no esta ben assimilada i en un futur no ens servira, ja que estarà oblidada. 

Però clar, sempre que reben una informació nova, alhora d'analitzar-la, si ho relacionen amb continguts anteriors podem ampliar la informació anterior o bé, deixar-la per a posteriorment, ampliar-la. 

D'altre banda, hi ha d'intel·ligència que és un proces dinàmic que va modificant-se al llarg de la vida. Tothom té totes les intel·ligència, però n'hi ha que estan més o menys desenvolupades. 

 En canvi, en relació als processos afectius té relació la personalitat de cada nen i la seva motivació. La personalitat s'ha de treballar a partir de les emocions, cosa que avui en dia, es una assignatura pendent per a molts docents.

Hi ha moltes classificacions per definir la personalitat com: les dependències independència de camp, les holistes vs serialistes, etc.

En quant a la motivació, per a mi, és la part més important, ja que sense ella no podem avançar cap a un futur millor. Degut a la motivació, el resultat sirà un o un altre, degut a que si un nen no presta atenció la tasca serà més complicada. 

Els autors Printich i de Groot, expliquen que la motivació té uns components de valor (es fixen unes fites per a poder donar-li un valor a allò que aprenen), component d'expectatives ( inclouen les creences, les capacitats o habilitats per dur a terme l'acció), i el components afectius ( té a veure amb les relacions emocionals cap a les accions).

Per altra banda, Elliot i Dewck, ens diuen els mateix, que la motivació no és estàtica sinó dinàmica i s'incrementa mitjançant l'esforç. Ells classifiquen intel·ligència en dos parts: fites d'aprenentatge i fites d'execució.

Per a finalitzar, cal dir que si un professional no fa la seva tasca correctament, pot influir en com els nens aprenen els continguts. Si presten atenció, si els veim motivats, si mostren interes,.... son alguns factors que hem de tindre en compte per a que els alumnes no arribin a patir un fracas escolar. Hi ha que pensar que degut a la motivació que reben, ells tendran un interes o un altre. Aixi que nomes hi ha que recordar que tot està en les nostres mans.

 

Atenció al docent

 Un nen que vol explicar a diferència entre TDAH i la motivació escolar.

Processos cognitius

 Un breu resum dels processos cognitius