Crec que no fa falta explicar la importància
que tenen la interacció entre mestre i alumne, ja que arran d’aquest aspecte
tot es desenvolupa.
També és molt important les expectatives del professorat
i el context on es troba el centre, ja que unes estratègies no funcionen correctament
a un altre lloc. Hi ha estudis que classifiquen tres expectatives per part dels
docents com:
- El mestres desenvolupen expectatives sobre el rendiment del nen, basant-se amb la informació obtinguda anteriorment. En aquest apartat, també hi ha els estereotips com la vestidura, la família, etc.
- Depenen de es expectatives altes del alumnes, ells actuen d’una manera o una altre. Els poden ajudar i els recolzen quan hi ha dubtes, i en canvi, en aquells alumnes amb expectatives baixes es confirmen les sospites.
- Els alumnes participaran depenen de com són les expectatives per part dels docents.
Un autor que el podem relacionar amb aquestes característiques
es Brofenbrenner, ja que ell explica com estan interconnectats el àmbits i
depenen de la connexió, poden afavorir o no al desenvolupament integral del
nen.
La personalitat del docent es molt important per dur a terme aquesta tasca, però sempre s’ha
de tenir un equilibri emocional, ja que els alumnes necessiten suport i
seguretat. Ja que es diu que el mestre ha de tenir una preparació de treball
aspectes del contingut tenint en compte l’aspecte emocional. Cal destacar que
el rol del docent ha anat canviant al llarg
de la historia, de ser més autoritari a ser un guia de l’aprenentatge
dels nens.
Segons Lewin i Lippit, els docent pot ser
autoritari, democràtic o laissez-faire, etc. En canvi, Flanders, diu que el
docent afavoreix l’iniciativa dels alumnes, la participació i els resultats
obtinguts són millors. Per altre banda, Bennet explica que hi ha 12 tipus d’estils
dels docents passant dels més progressistes,
lliberals, pels tradicionals i acabant amb els formals. També, els estudis de
Rsenshine i Stevens expliquen que els docent dona unes instruccions per
afavorir als alumnes l’èxit, ells diferencien 6 tipus d’instrucció.
Així que podem dir com a conclusió, que els
alumnes i docents tenen una relació o una altre, degut al seu entorn, tal com
explicava Brofenbrenner. Ja que si tots estan ben relacionats, els seu potencial
és major.
No hay comentarios:
Publicar un comentario